El nou decret de lloguers i habitatge, el Reial decret llei 29/2026, ja està convalidat: la Diputació Permanent del Congrés el va aprovar el 12 de novembre de 2026. Està en vigor des del 8 d’octubre, ha deixat de ser provisional i canvia els contractes que signes des d’aquell dia. Porta una pròrroga extraordinària de fins a dos anys, limita la pujada del lloguer fins al 2027, prohibeix exigir al llogater una assegurança d’impagament i canvia quines despeses se li poden repercutir. El segon decret, el 28/2026, es va derogar a la mateixa sessió: no hi ha indemnització per no renovar el contracte als cinc anys ni preavís de sis mesos.
En 30 segons
- Convalidat el 12 de novembre de 2026 per la Diputació Permanent del Congrés, per 35 vots a favor i 34 en contra. En vigor des del 8 d’octubre i ja sense data de caducitat.
- Pròrroga extraordinària de fins a dos anys si el llogater la demana i està al corrent de pagament.
- Pujada del lloguer limitada fins al 31 de desembre de 2027: com a màxim un 2 %, tret d’un nou acord amb el llogater. I si el contracte no té clàusula d’actualització, no hi ha pujada.
- No es pot exigir al llogater una assegurança d’impagament ni cobertures semblants. La garantia la pot contractar i pagar el propietari.
- Tanteig i retracte: ja no val que el llogater hi renunciï.
- Impostos de l’habitatge: no es poden carregar al llogater, tret que ell sigui l’obligat a pagar-los.
- Si el llogater marxa abans d’hora, ja no se li pot cobrar una indemnització.
- El decret 28/2026 s’ha derogat: no hi ha indemnització si no renoves als cinc anys, i el preavís continua sent de quatre mesos.
Decret de lloguers convalidat: què es va votar el 12 de novembre i fins quan dura
Sí, està en vigor i ja no és provisional. El Reial decret llei 29/2026, de 6 d’octubre, s’aplica des del 8 d’octubre i la Diputació Permanent del Congrés el va convalidar el 12 de novembre de 2026. La votació es va fer allà perquè les Corts estan dissoltes per les eleccions del 29 de novembre. A la mateixa sessió es va derogar l’altre decret, el 28/2026, el dels lloguers indefinits. Els contractes que se signin han de complir el 29/2026.
Què ha passat, pas a pas
- 29 de setembre: el Govern de Pedro Sánchez aprova dos decrets d’habitatge, el 26/2026 i el 27/2026.
- 2 d’octubre: el Congrés els rebutja, per 178 vots contra 172 i per 184 contra 166. Queden derogats aquell mateix dia.
- 5 d’octubre: el president dissol les Corts i convoca eleccions generals per al 29 de novembre de 2026 (Reial decret 806/2026, publicat al BOE el dia 6).
- 6 d’octubre: el Govern aprova dos decrets nous que recullen gairebé les mateixes mesures: el 29/2026, en vigor des del 8 d’octubre, i el 28/2026, que havia d’entrar en vigor el 15 de novembre.
- 12 de novembre: la Diputació Permanent del Congrés convalida el 29/2026, per 35 vots a favor i 34 en contra, i deroga el 28/2026. El BOE publica les dues resolucions el 13 de novembre: la de convalidació i la de derogació.
Quina validesa té un decret llei?
Un decret llei té la mateixa força que una llei des del dia que entra en vigor, però el Govern només el pot aprovar en casos d’urgència i el Congrés l’ha de convalidar en els 30 dies següents (article 86 de la Constitució). Amb les Corts dissoltes, aquesta votació la fa la Diputació Permanent (article 78), un grup reduït de diputats que manté el repartiment de forces del Congrés que s’ha dissolt. Es vota el text sencer, sí o no, sense poder-lo canviar.
Tornar a aprovar un decret que el Congrés acaba de rebutjar no està prohibit, i ja va passar el 2025. Alguns juristes creuen que es podria recórrer davant del Tribunal Constitucional per falta d’urgència. De moment no hi ha cap recurs resolt, i mentre no n’hi hagi, el decret s’aplica.
Què es va votar i què va fer el PNV
A la Diputació Permanent, els grups que donen suport al Govern i els que van tombar els decrets anteriors sumaven el mateix, 34 diputats cada bloc, així que decidia el PNV. Va fer el que havia anunciat el 6 d’octubre: va votar a favor del decret de desnonaments i compra d’habitatge, el 29/2026, que va tirar endavant per 35 vots contra 34, i en contra del dels lloguers indefinits, el 28/2026, que va quedar derogat. Amb ell cauen la indemnització per no renovar, el preavís de sis mesos i la renovació automàtica per cinc anys més.
Fins quan dura el decret convalidat?
Un cop convalidat, el decret es queda amb força de llei, sense data de caducitat. Només deixarà d’aplicar-se si una altra llei o decret el canvia. Algunes mesures sí que tenen data pròpia: la limitació de les pujades arriba fins al 31 de desembre de 2027, i la pròrroga extraordinària és per a contractes que acabin el període obligatori abans del 31 de desembre de 2028.
Què passa amb el decret 28/2026, el derogat?
No s’arriba a aplicar. Havia d’entrar en vigor el 15 de novembre de 2026 i el Congrés el va derogar tres dies abans. Per al final dels contractes continua valent el que diu avui la Llei d’arrendaments urbans: si no vols renovar als cinc anys, avises amb quatre mesos d’antelació i no pagues cap indemnització.
Què canvia després de les eleccions del 29 de novembre?
Les eleccions no anul·len el decret. Està convalidat, així que continua en vigor guanyi qui guanyi. El nou Congrés es constitueix el 23 de desembre de 2026. Després, el Govern que surti de les urnes el podrà mantenir, canviar o derogar amb una nova llei o un nou decret, que al seu torn hauria de passar pel Congrés. Fins que això passi, s’aplica tal com està.
Què faig ara?
Signar contractes que compleixin el decret: sense renúncia al tanteig, sense carregar impostos al llogater, amb la garantia addicional dins del límit i amb l’actualització de la renda pactada per escrit. Més avall tens la llista completa per a immobiliàries.
Amb el decret ja convalidat, la garantia SEAG continua igual
Amb decret o sense, i guanyi qui guanyi les eleccions, la garantia de lloguer de SEAG manté totes les cobertures:
- Cobres la renda cada dia 5 encara que el llogater no pagui, sense límit de mesos, fins que recuperes l’habitatge.
- Defensa jurídica sense límit: advocat, procurador, taxes i poder per a plets inclosos.
- Danys vandàlics des del primer euro, sense franquícia.
- Protecció antiokupes inclosa.
Decret de pròrroga de lloguers 2026: fins a dos anys més
El llogater d’un habitatge habitual pot demanar que el seu contracte es prorrogui per anys, fins a dos anys més, amb les mateixes condicions. S’aplica als contractes que acabin el període obligatori, els cinc anys o set si el propietari és una empresa, abans del 31 de desembre de 2028, i també als que estiguin en pròrroga tàcita.
Per demanar-la, el llogater ha d’estar al corrent de pagament i haver-ho estat cada mes durant els vuit mesos anteriors. El propietari l’ha d’acceptar, tret de tres casos:
- Que hàgiu acordat altres condicions o signat un contracte nou.
- Que necessiti l’habitatge per a ell o per a un familiar de primer grau, amb una causa real i acreditada.
- Que es renovi amb una renda almenys un 5 % més baixa.
Com es fa la sol·licitud de pròrroga extraordinària
El decret només exigeix que la demani el llogater. El més prudent és fer-ho per escrit, amb burofax o un correu amb justificant de recepció, abans que s’acabi el contracte.
Pròrroga extraordinària del lloguer en zona tensionada
Si el vostre municipi és zona tensionada, com Barcelona i bona part de Catalunya, el llogater pot demanar la pròrroga de fins a tres anys de l’article 10.3 de la Llei d’arrendaments urbans. Té preferència sobre la de dos anys i no se sumen: s’aplica l’una o l’altra.
Pujada del lloguer el 2026 i el 2027: quan no el pots apujar
L’actualització del lloguer el 2026 i el 2027 canvia: des del 8 d’octubre de 2026 i fins al 31 de desembre de 2027, les pujades anuals queden així:
- Si la renda ja està per sobre del límit del sistema d’índexs de preus de referència, no es pot apujar.
- En la resta de casos, la pujada no pot passar del 2 %, encara que l’índex pactat al contracte doni més. Només es pot apujar més si propietari i llogater ho acordeu de nou en aquell moment.
A més, la llei deixa clar que sense pacte exprés al contracte no hi ha actualització, i que el límit anual és l’índex IRAV que publica l’INE. Si els teus contractes no tenen una clàusula d’actualització clara, no podràs apujar la renda.
Es pot demanar al llogater una assegurança d’impagament de lloguer?
No. Amb el decret, la llei ho diu expressament: el nou article 36 de la Llei d’arrendaments urbans estableix que en cap cas es pot exigir a l’arrendatari la contractació d’assegurances d’impagament de renda o altres cobertures anàlogues. Tampoc val anomenar-ho d’una altra manera si a la pràctica és el mateix i ho paga el llogater.
I abans del decret ja era molt discutible. La llei no ho prohibia amb aquestes paraules, però diversos jutjats han considerat abusiu carregar al llogater costos que protegeixen el propietari, d’altres no ho han vist així, i el Tribunal Suprem encara no s’hi ha pronunciat. Amb el decret, el dubte desapareix.
La diferència amb la fiança és important. La fiança i la garantia addicional es tornen quan s’acaba el contracte si el llogater ha complert. El que es paga per una assegurança o una cobertura d’impagament no es recupera mai.
La llei és molt clara amb la fiança: el propietari l’ha de tornar, juntament amb la garantia addicional, en el termini d’un mes des del lliurament de les claus. Si se’n queda una part, l’ha de poder justificar amb danys, subministraments o rendes pendents, i acreditar-ho amb factures, fotos i l’acta de devolució. Si no la torna a temps, la quantitat genera l’interès legal, i si el llogater reclama, que és l’habitual, el jutge pot condemnar el propietari a tornar-ho tot amb interessos i a pagar les costes.
El que s’ha pagat per una cobertura d’impagament, en canvi, no torna mai. I suma més del que la llei permet demanar com a garantia.
Un exemple real, amb el preu que dona avui el simulador d’una d’aquestes empreses que paga el llogater, per a un lloguer de 1.200 € al mes i contracte anual amb renovació: 705,60 € l’any, el 4,9 % de la renda anual, i això en el millor dels casos.
- Cada any, el llogater paga 705,60 €.
- En quatre anys, 2.822,40 €: ja més que les dues mensualitats de garantia addicional, 2.400 €, que és el màxim que permet la llei.
- En els cinc anys del contracte, 3.528 €: gairebé tres mensualitats, que a més no recupera mai.
Per al propietari, la conclusió és senzilla: si la protecció contra l’impagament la paga el llogater, depens del que decideixi un jutge si un dia t’ho reclama. Si la contractes i la pagues tu, no depens de ningú.
I pensa en una altra cosa: si el llogater deixa de pagar el lloguer, continuarà pagant cada any la renovació de la seva assegurança? Si no la paga, la protecció pot caure just quan més la necessites. Quan la pagues tu, saps que continua en vigor.
El que sí que pot fer el propietari és protegir-se ell. La garantia de lloguer de SEAG la contracta i la paga el propietari, així que no s’exigeix res al llogater i encaixa de ple amb la llei nova i amb l’anterior.
I les sancions no són teòriques. L’abril de 2026, el Ministeri de Consum va deixar ferma en via administrativa una multa de 3,6 milions d’euros a una gran empresa de lloguer per clàusules abusives contra els seus llogaters. Entre altres coses, els obligava a pagar un servei d’atenció, que equivalia a despeses de gestió del contracte, i una assegurança de la llar que beneficiava el propietari.
Fiança i garantia addicional: el màxim que pots demanar
La fiança legal continua sent d’una mensualitat en habitatge. A més es pot pactar una garantia addicional, amb aquests límits:
- Habitatge habitual, contractes de fins a cinc anys, o set si el propietari és una empresa: garantia addicional de com a màxim dues mensualitats. Amb la fiança, tres mensualitats en total.
- Lloguer temporal, sigui per estudis, per feina o per una altra causa justificada: fiança d’una mensualitat i garantia addicional de com a màxim una mensualitat. Dues mensualitats en total.
En el lloguer temporal el canvi és gran. Abans, a la resta d’Espanya el lloguer de temporada comptava com a ús diferent del d’habitatge: la fiança obligatòria era de dues mensualitats i la garantia addicional no tenia límit. El decret el converteix en lloguer d’habitatge temporal: la fiança baixa a una mensualitat i la garantia addicional no pot passar d’una altra. A Catalunya, des de l’1 de gener de 2026 el lloguer temporal per feina o estudis ja seguia les normes de l’habitatge.
El text literal del decret, per si t’ho discuteixen
Article 36.5 de la Llei d’arrendaments urbans, en la redacció del Reial decret llei 29/2026 (article 3, punt disset). El copiem en castellà, tal com surt al BOE:
«En ningún caso podrá exigirse al arrendatario la contratación de seguros de impago de renta u otras coberturas análogas. En el caso del arrendamiento de vivienda, en contratos de hasta cinco años de duración, o de hasta siete años si el arrendador fuese persona jurídica, el valor de esta garantía adicional no podrá exceder de dos mensualidades de renta. En el caso de los arrendamientos temporales el valor de esta garantía no podrá exceder de una mensualidad de la renta.»
Article 2.3, que converteix el temporal en lloguer d’habitatge (article 3, punt u):
«Se entenderá por arrendamiento de vivienda temporal aquel arrendamiento que recae sobre una edificación habitable, incluido el arrendamiento parcial de una habitación o estancia, que venga a cubrir la necesidad de vivienda del arrendatario cuando éste se encuentra temporalmente desplazado de su domicilio habitual, por causa justificada y acreditable.»
I l’article 36.1, que el decret no canvia, fixa la fiança en una mensualitat de renda en l’arrendament d’habitatges. Els contractes temporals signats abans del 8 d’octubre continuen amb el règim anterior fins que s’acabin.
Quan s’acaba el contracte, propietari i llogater han de signar un document de finalització amb l’estat de l’habitatge. Si no se signa, o no recull els desperfectes, es presumeix que l’habitatge es va tornar en bon estat, tret que es provi el contrari. Fes fotos amb data a l’entrada i a la sortida.
Despeses i impostos que ja no pots carregar al llogater
- Impostos de l’habitatge, com l’IBI: ja no es poden repercutir, tret que la llei faci el llogater l’obligat a pagar-los. La taxa d’escombraries sol estar en aquesta excepció perquè la paga l’ocupant, però comprova-ho a l’ordenança del teu municipi.
- Despeses de comunitat: només amb pacte escrit que n’indiqui l’import anual. En edificis sense comunitat de propietaris no es poden repercutir.
- Despeses de gestió i formalització del contracte: no es poden cobrar al llogater.
- Serveis que no són essencials: només si el llogater els demana per escrit.
- Subministraments amb comptador propi (llum, aigua, gas): continuen sent del llogater.
I si el contracte es va signar abans del 8 d’octubre? El decret no inclou cap regla expressa per als contractes anteriors, així que s’aplica la regla general que les lleis no són retroactives. Un contracte anterior que continua en vigor o en pròrroga manté el que es va pactar, també l’IBI o la comunitat. Però si se signa un contracte nou, encara que sigui amb el mateix llogater, ja s’apliquen les regles noves.
I si l’IBI i la comunitat van inclosos a la renda, no hi ha cap problema: el propietari pot fixar una renda que ja els tingui en compte i pagar-los ell. El que no pot fer és cobrar l’IBI a part al llogater.
Tanteig i retracte: ja no val la renúncia
Fins ara era habitual que el llogater renunciés al contracte al seu dret de compra preferent. Des del 8 d’octubre, les parts no poden pactar aquesta renúncia. Si vens l’habitatge llogat, l’hi has de comunicar i ell té 30 dies per comprar-lo en les mateixes condicions.
Si el llogater marxa abans d’hora: ja no hi ha indemnització
Que el llogater pugui marxar als sis mesos no és nou: la llei ja l’hi permetia, avisant amb trenta dies. El que canvia és la indemnització. Fins ara podies pactar al contracte que, si marxava abans d’hora, et pagués una mensualitat per cada any que quedés per complir. En els contractes signats des del 8 d’octubre de 2026 aquesta clàusula ja no val: la llei diu que la sortida del llogater no dona dret a indemnització al propietari.
- Habitatge habitual: pot marxar quan hagin passat sis mesos, avisant amb trenta dies.
- Lloguer temporal: pot marxar quan hagi passat un mes, avisant amb deu dies.
A la pràctica, si un llogater marxa al setè mes, et quedes amb el pis buit, sense compensació i amb la despesa de tornar-lo a llogar. Els contractes anteriors al 8 d’octubre, en principi, mantenen la clàusula que es va pactar, perquè el decret no diu que s’apliqui als contractes ja signats. I si el llogater marxa abans dels sis mesos o sense avisar, això ja no és fer servir un dret: és incomplir el contracte, i aquí sí que pots reclamar, encara que sigui al jutjat.
Reparacions: 15 dies per respondre
Si hi ha un dany que afecta l’habitabilitat, la seguretat o la salubritat de l’habitatge, el llogater et pot demanar per escrit que l’arreglis. Tens 15 dies naturals per respondre. Si no ho fas, o t’hi negues sense motiu, pot fer la reparació i descomptar-la de les rendes següents.
Decret del lloguer de temporada: temporal i per habitacions
El lloguer temporal necessita una causa real que es pugui acreditar, com estudis o feina, i una durada de més de 31 dies i, per regla general, no més de 12 mesos. Si dura més sense causa, o s’encadenen més de dos contractes amb el mateix llogater, passa a ser lloguer d’habitatge habitual des del primer contracte. En el lloguer per habitacions, la suma de les rendes no pot superar la renda de l’habitatge sencer.
El decret de lloguers afecta Catalunya? Què canvia i què no
Sí. S’aplica a Catalunya igual que a la resta d’Espanya, perquè canvia la Llei d’arrendaments urbans, que és estatal. No hi ha cap excepció per a Catalunya. El que fa el decret és respectar les normes catalanes de lloguer de temporada i d’habitacions, que es continuen aplicant. Si el teu pis és a Catalunya, això és el que has de saber:
- El que és general, igual que a tot Espanya: no pots exigir al llogater una assegurança d’impagament, la garantia addicional té límit, la renúncia al tanteig ja no val, l’IBI no se li pot carregar i, si marxa abans d’hora, no hi ha indemnització.
- Pròrroga: als 302 municipis catalans declarats zona tensionada, el llogater pot demanar la pròrroga de fins a tres anys, que passa davant de la de dos. A la pràctica, la de dos anys queda per als municipis que no són zona tensionada.
- Gran tenidor: per al límit del preu, a Catalunya ho ets amb cinc habitatges o més dins de la zona tensionada. La novetat del decret és que ara s’acredita amb una certificació del Registre de la Propietat.
- Lloguer de temporada i per habitacions: Catalunya té la seva pròpia llei des de l’1 de gener de 2026, la Llei 11/2025. El lloguer temporal per feina, estudis o motius semblants ja hi seguia les normes de l’habitatge en fiança, garanties, preu i despeses, amb el límit del preu inclòs. Cal posar el motiu al contracte, acreditar-lo i dipositar aquests documents juntament amb la fiança. El decret diu expressament que aquestes normes es continuen aplicant a Catalunya. S’hi suma el que és nou del decret, com la garantia addicional d’una mensualitat com a màxim i la durada de no més de dotze mesos per regla general.
- Si el llogater deixa de pagar: a les suspensions del decret s’hi suma la llei catalana. Si tens cinc habitatges o més a Catalunya, en els contractes signats des del 31 de juliol de 2026 pots estar obligat a oferir-li un lloguer social abans de demandar. T’ho expliquem a gran tenidor a Catalunya: amb 5 pisos ja ho ets.
El preu del contracte nou segueix la mateixa regla que abans del decret. La tens aquí sota i, amb més detall, a límit del lloguer a Catalunya.
Catalunya i zones tensionades: preu i despeses en un contracte nou
Als municipis declarats zona de mercat residencial tensionat, com Barcelona i bona part de Catalunya, el decret se suma als límits que ja existien des del 2023. Aquí la pujada del lloguer el 2026 té a més aquests límits. És un dels dubtes més freqüents dels propietaris catalans.
Puc mantenir el preu del contracte anterior encara que l’índex sigui més baix?
Sí, si ets un propietari particular i no un gran tenidor. El límit de la renda del contracte nou és l’última renda que va tenir l’habitatge en els últims cinc anys, amb la seva actualització anual. No és l’índex de referència. Si l’habitatge estava llogat a 1.000 € i l’índex marca 800 €, pots mantenir els 1.000 €.
- Pots apujar fins a un 10 % més només si en els dos últims anys vas fer una rehabilitació, una millora energètica que estalviï almenys un 30 % d’energia o una millora d’accessibilitat, o si el contracte és de deu anys o més.
- Mana l’índex de referència si ets gran tenidor, o si l’habitatge no ha estat llogat en els últims cinc anys.
Què és un gran tenidor?
Segons la Llei d’habitatge, és qui té més de deu habitatges o més de 1.500 metres quadrats construïts d’ús residencial, sense comptar garatges ni trasters. A les zones tensionades, la comunitat autònoma pot baixar aquest llindar a cinc habitatges o més. Catalunya ja ho ha fet: aquí ets gran tenidor amb cinc habitatges o més dins de la zona tensionada. Amb el decret, la condició de gran tenidor s’acredita amb una certificació del Registre de la Propietat.
Puc repercutir la comunitat i l’IBI si ja eren al contracte anterior?
En zona tensionada no es poden afegir al contracte nou despeses que no fossin a l’anterior. Les que sí que hi eren es poden mantenir. Però des del 8 d’octubre el decret afegeix una regla per a tot Espanya: els impostos de l’habitatge no es poden carregar al llogater, encara que el contracte anterior els inclogués.
| En un contracte nou en zona tensionada | Es pot repercutir? |
|---|---|
| Comunitat, si era al contracte anterior | Sí, amb pacte escrit i import anual |
| IBI, encara que fos al contracte anterior | No |
| Qualsevol despesa que no fos al contracte anterior | No |
La regla del preu ve de la Llei d’habitatge de 2023 i el decret no la canvia. I a Catalunya continua a més la pròrroga de fins a tres anys en zona tensionada de l’article 10.3 de la Llei d’arrendaments urbans.
Desnonaments amb el nou decret: què passa si el llogater és vulnerable
És la part del decret que més preocupa els propietaris. Afecta els desnonaments quan el llogater està en situació de vulnerabilitat econòmica:
- Enervació extraordinària: si el llogater vulnerable no pot pagar, l’Administració té un termini màxim de dos mesos per oferir-li un altre habitatge o pagar el que deu, amb les costes. Mentrestant, el procediment i el desnonament queden suspesos. Si en aquests dos mesos no fa cap de les dues coses, l’Administració passa a ser la deutora, no hi ha desnonament i el contracte continua mentre duri la vulnerabilitat.
- Suspensió fins al 2030: quan qui reclama és un fons o una entitat que compra habitatges o deutes hipotecaris, el jutjat suspèn el desnonament de la família vulnerable fins al 31 de desembre de 2030.
- Propietaris particulars, en la resta de desnonaments (per exemple, quan el contracte s’acaba i el llogater no marxa): el jutjat el pot suspendre si el llogater és vulnerable i no té on anar, amb revisió cada dotze mesos i un màxim de tres anys. A canvi, el decret preveu una compensació per als propietaris persones físiques, amb condicions i límits. Aquesta suspensió no s’aplica si ets una persona física amb un o dos habitatges.
A la pràctica, recuperar l’habitatge pot trigar encara més. Per això té tant de valor una garantia que et paga la renda cada mes, sense límit de mesos, fins que recuperes l’habitatge, i un estudi de solvència abans de signar per no arribar mai a aquest punt.
Decret 28/2026, derogat: no hi ha indemnització si no renoves als cinc anys
Aquest segon decret, el dels lloguers indefinits, no s’arriba a aplicar. Havia d’entrar en vigor el 15 de novembre de 2026 i la Diputació Permanent el va derogar el 12 de novembre. Això és el que deia i ja no val:
- Preavís de sis mesos perquè el propietari comuniqués que no renova en acabar els cinc anys, o set si és una empresa.
- Renovació automàtica per cinc anys més, o set, si ningú avisava a temps.
- Indemnització al llogater si no renovaves: la més alta d’aquestes dues quantitats, dotze mensualitats de referència o una mensualitat per any que hagués viscut a la casa.
El que val avui: en acabar els cinc anys, o set si el propietari és una empresa, si no vols renovar has d’avisar amb quatre mesos d’antelació, i no pagues cap indemnització. El llogater ha d’avisar amb dos mesos. Si ningú avisa, el contracte es prorroga per anys, fins a tres anys més.
Abans i després: taula resum
| Tema | Fins al 7 d’octubre | Des del 8 d’octubre (29/2026) |
|---|---|---|
| Assegurança d’impagament pagada pel llogater | Molt discutible: la llei no ho prohibia amb aquestes paraules i cada jutjat decidia | Prohibit exigir-la al llogater |
| Fiança i garantia addicional | Es tornen en acabar si el llogater ha complert | Igual: es tornen en acabar si el llogater ha complert |
| Garanties en lloguer temporal | Fiança de 2 mensualitats i garantia addicional sense límit (a Catalunya, ja amb les normes de l’habitatge des de l’1 de gener de 2026) | Fiança d’1 mensualitat i garantia addicional d’1 com a màxim |
| Tanteig i retracte | Es podia pactar la renúncia | Renúncia no vàlida |
| Si el llogater marxa abans d’hora | Es podia pactar una mensualitat per cada any pendent | Sense indemnització per al propietari |
| IBI i altres impostos | Repercutibles amb pacte | No, tret que el llogater en sigui l’obligat |
| Pujada anual | El que s’havia pactat, amb el límit de l’IRAV | Fins al 2027: sense pujada si supera l’índex; en la resta, màxim 2 % tret d’un nou acord |
| Pròrroga extraordinària | Només en zona tensionada | Fins a 2 anys a petició del llogater |
| Desnonament d’un llogater vulnerable | Suspensions limitades | Dos mesos perquè pagui l’Administració o li doni habitatge; suspensions de fins a tres anys o fins al 2030 segons el cas |
| Preavís de no renovació | 4 mesos | 4 mesos: continua igual, el 28/2026 es va derogar |
| Indemnització per no renovar | No | No: el 28/2026 es va derogar abans d’aplicar-se |
Per a immobiliàries i administradors: què cal revisar avui als teus contractes
El decret ja està convalidat, així que això ja no és provisional. Repassa aquestes clàusules en els contractes que signis des d’ara:
- Renúncia al tanteig i retracte: treu-la. Deixa només l’obligació de comunicar la venda.
- Tributs: treu frases com «qualsevol tribut o taxa vinculat a l’habitatge». La taxa d’escombraries, només si el llogater n’és l’obligat, i amb el seu import anual.
- Garanties: fiança més garantia addicional, com a màxim dues mensualitats de garantia addicional.
- Assegurança d’impagament: no la posis com a obligació del llogater. Si vols aquesta protecció, que la contracti el propietari.
- Sortida anticipada del llogater: treu la indemnització d’una mensualitat per cada any pendent. Ja no es pot pactar.
- Actualització de la renda: que hi hagi pacte exprés amb l’índex. Sense pacte, no hi ha pujada.
- Acta de lliurament i de devolució amb fotos amb data i lectura de comptadors.
- Necessitat del propietari: si pot necessitar l’habitatge, que consti de manera expressa al contracte, amb un preavís de dos mesos.
Si vols revisar un contracte concret, els agents homologats SEAG tenen a la seva disposició els advocats de SEAG i el seu gestor personal.
El que no canvia: si el llogater deixa de pagar
Cap decret escurça els desnonaments. Un procediment per impagament triga de mitjana entre 9 i 15 mesos, i a les grans ciutats força més. Tot aquest temps el propietari continua pagant hipoteca, comunitat i IBI, a més d’advocat, procurador i taxes, i al final molts llogaters són insolvents i no tornen res.
Amb la garantia de lloguer de SEAG cobres la renda cada dia 5 sense límit de mesos fins que recuperes l’habitatge, i la defensa jurídica hi va inclosa sense límit de cost. La contractes tu, així que és compatible amb el decret. I abans de signar, fes l’estudi de solvència del llogater gratis: en menys de 24 hores saps si pot pagar.
Preguntes freqüents sobre el nou decret de lloguers
Està en vigor el nou decret de lloguers d’octubre de 2026?
Sí. El Reial decret llei 29/2026 es va publicar al BOE el 7 d’octubre de 2026, està en vigor des del 8 d’octubre i la Diputació Permanent del Congrés el va convalidar el 12 de novembre de 2026, per 35 vots a favor i 34 en contra. Ja no és provisional. El segon decret, el 28/2026, es va derogar aquell mateix dia i no s’arriba a aplicar.
Què és la pròrroga extraordinària de lloguer de 2026?
És una pròrroga de fins a dos anys més, per anys, que el llogater pot demanar en contractes d’habitatge habitual que acabin el període obligatori abans del 31 de desembre de 2028. Ha d’estar al corrent de pagament i haver-ho estat els vuit mesos anteriors. El propietari només s’hi pot negar si ja han signat un altre contracte, si ho acorden d’una altra manera o si necessita l’habitatge per a ell o per a un familiar de primer grau.
Quant puc apujar el lloguer el 2026 i el 2027?
Fins al 31 de desembre de 2027, si la renda ja està per sobre de l’índex de preus de referència, no es pot apujar. En la resta de casos, la pujada no pot passar del 2 %, encara que l’índex pactat al contracte doni més, tret que propietari i llogater acordeu una altra cosa en aquell moment. I si el contracte no té clàusula d’actualització, no hi ha pujada.
Puc demanar al llogater que contracti una assegurança d’impagament?
No. Amb el decret, la llei diu expressament que en cap cas es pot exigir al llogater la contractació d’assegurances d’impagament de renda o altres cobertures anàlogues. Abans ja era molt discutible i els jutjats no es posaven d’acord. El que sí que pot fer el propietari és contractar ell la seva pròpia garantia, com la garantia de lloguer de SEAG, que la paga el propietari i encaixa amb la llei nova i amb l’anterior.
Quantes mensualitats de fiança i garantia puc demanar?
En habitatge habitual, la fiança legal d’una mensualitat i, a més, una garantia addicional de com a màxim dues mensualitats en els contractes de fins a cinc anys, o set si el propietari és una empresa: tres en total. En el lloguer temporal, una mensualitat de fiança i com a màxim una altra de garantia addicional: dues en total. Abans, el temporal portava dues de fiança i la garantia addicional no tenia límit.
Puc cobrar al llogater l’IBI o la taxa d’escombraries?
L’IBI no. Els tributs de l’habitatge ja no es poden carregar al llogater, tret que la llei el faci a ell l’obligat a pagar-los. La taxa d’escombraries sol entrar en aquesta excepció, perquè la paga l’ocupant, però convé comprovar-ho a l’ordenança del teu municipi. Les despeses de comunitat només es poden repercutir amb pacte escrit i el seu import anual.
Continua valent que el llogater renunciï al tanteig i retracte?
No en els contractes que se signin des del 8 d’octubre de 2026. La llei diu ara que les parts no poden pactar la renúncia del llogater al dret d’adquisició preferent. Si vens l’habitatge llogat, abans l’hi hauràs d’oferir a ell en les mateixes condicions.
Puc cobrar una indemnització si el llogater marxa abans d’acabar el contracte?
En els contractes signats des del 8 d’octubre de 2026, no. El llogater pot marxar quan hagin passat sis mesos, avisant amb trenta dies, igual que abans, però ja no es pot pactar que pagui una mensualitat per cada any que quedi per complir. En el lloguer temporal pot marxar passat un mes, avisant amb deu dies. Els contractes anteriors, en principi, mantenen el que es va pactar.
He d’indemnitzar el llogater si no li renovo als cinc anys?
No. Aquesta indemnització, de dotze mensualitats o una per any de residència, era al Reial decret llei 28/2026, que la Diputació Permanent del Congrés va derogar el 12 de novembre de 2026, abans que entrés en vigor el dia 15. Continua la regla de sempre: avises amb quatre mesos d’antelació que no renoves i no pagues cap indemnització.
Què passa amb el meu contracte ara que el decret està convalidat?
Si el vas signar des del 8 d’octubre de 2026, ha de complir el decret: sense renúncia al tanteig, sense carregar tributs al llogater i amb la garantia addicional dins del límit. Si és anterior, manté el que es va pactar, però hi ha dues mesures que també l’afecten: la pròrroga extraordinària de fins a dos anys, si el llogater la demana i està al corrent de pagament, i el límit a les pujades anuals fins al 31 de desembre de 2027.
El decret de lloguers afecta Catalunya?
Sí. Canvia la Llei d’arrendaments urbans, que és estatal, així que s’aplica a Catalunya com a la resta d’Espanya. No hi ha cap excepció. L’únic és que el decret respecta les normes catalanes de lloguer de temporada i d’habitacions, la Llei 11/2025, en vigor des de l’1 de gener de 2026, que es continuen aplicant. I als 302 municipis catalans en zona tensionada, la pròrroga que pot demanar el llogater és la de fins a tres anys.
A Catalunya, puc mantenir el preu del lloguer anterior encara que l’índex de referència sigui més baix?
Sí, si ets un propietari particular i no un gran tenidor. En zona tensionada, la renda del contracte nou no pot superar l’última renda dels últims cinc anys en aquell habitatge, actualitzada, però no ha de baixar fins a l’índex. L’índex mana si ets gran tenidor o si l’habitatge no s’ha llogat en els últims cinc anys. Només pots apujar fins a un 10 % més en casos concrets, com una rehabilitació recent o un contracte de deu anys o més.
S’ha convalidat el decret d’habitatge?
Sí. La Diputació Permanent del Congrés va convalidar el Reial decret llei 29/2026 el 12 de novembre de 2026, per 35 vots a favor i 34 en contra. Va decidir el PNV, que va votar a favor d’aquest decret i en contra del dels lloguers indefinits, el 28/2026, que va quedar derogat.
Què canvia en els desnonaments amb el nou decret?
Si el llogater és vulnerable, l’Administració té dos mesos per pagar el deute o donar-li un altre habitatge, i mentrestant el desnonament se suspèn. Si no ho fa, passa a ser la deutora i el contracte continua. Quan reclama un fons, la suspensió pot arribar fins al 31 de desembre de 2030. En la resta de desnonaments, si el propietari és un particular, la suspensió pot durar fins a tres anys, amb una compensació amb condicions, i no s’aplica a les persones físiques amb un o dos habitatges.
Què és un gran tenidor d’habitatge?
Qui té més de deu habitatges o més de 1.500 metres quadrats construïts d’ús residencial, sense comptar garatges ni trasters. En zones tensionades, la comunitat autònoma pot baixar el llindar a cinc habitatges o més, i Catalunya ja ho ha fet. Des del nou decret s’acredita amb una certificació del Registre de la Propietat.
Què passa amb el decret d’habitatge després de les eleccions del 29 de novembre?
Les eleccions no l’anul·len. La Diputació Permanent el va convalidar el 12 de novembre de 2026, així que continua en vigor guanyi qui guanyi. El nou Congrés es constitueix el 23 de desembre de 2026, i el Govern que es formi el podrà mantenir, canviar o derogar amb una nova llei o un nou decret. Fins aleshores s’aplica tal com està.
Com protegeix SEAG el propietari amb tants canvis?
La garantia de lloguer de SEAG la contracta i la paga el propietari, així que encaixa amb el decret. Si el llogater deixa de pagar, cobres la renda cada dia 5 sense límit de mesos fins que recuperes l’habitatge, amb advocat, procurador i taxes inclosos. I abans de signar, l’estudi de solvència del llogater és gratuït.
Fonts: Reial decret llei 29/2026 (BOE), Reial decret llei 28/2026 (BOE), Llei d’arrendaments urbans, text consolidat, Llei catalana 18/2007, del dret a l’habitatge (articles 66 bis i 66 ter) i les resolucions del Congrés dels Diputats publicades al BOE del 13 de novembre de 2026: convalidació del 29/2026 i derogació del 28/2026. Article actualitzat el 13 de novembre de 2026, després de la votació de la Diputació Permanent.


Deixa un comentari